La comunicació estratègica en l’àmbit cultural: la màgia darrere del teló

Quan s’idea un pla de comunicació estratègic per un esdeveniment cultural, l’hora de la veritat no comença fins que sona la primera nota o actuació. La feina d’oficina està feta: notes de premsa preparades, entrevistes amb mitjans de comunicació publicades i hores de documentació recolzen la feina feta, però és només el principi.

Això sí, res tan emocionant com passar a l’acció. Un esdeveniment cultural és especialment entretingut i agraït. Organitzadors que treballen amb passió i assistents que marxen a casa amb un somriure als llavis. Però, la feina que hi ha al darrere, poques vegades resulta fàcil d’imaginar.

Darrere de cada text, un missatge per posar en valor una gran feina. Darrere de cada acord, preparació, assajos i vàries negociacions. De la mateixa manera que un saxofonista assaja diverses hores al dia per preparar una actuació de 10 minuts, la comunicació estratègica en la cultura també requereix esforç i preparació i més en un context com actual.

La comunicació d’enguany s’ha basat en argumentar amb fets i resultats evidents la valentia de tirar endavant un festival en viu, amb l’esforç organitzatiu que ha implicat l’aplicació d’estrictes protocols COVID més enllà de la gran tasca organitzativa implícita.

I com a element més important, el treball en equip: l’organització, patrocinadors i sponsors i equip tècnic, com la direcció creativa, la direcció audiovisual i l’equip de fotografia. Com un engranatge, tot ha de funcionar de forma sincronitzada per oferir la millor de les experiències a músics i audiència.

Pampliega & Associats ha estat el responsable de premsa i relacions institucionals del certamen internacional de saxo Andorra Sax Fest, en l’edició d’enguany. Hem pogut viure des de darrere del teló la intensitat, l’emoció i la il·lusió que es desprèn quan els joves talents d’arreu del món es desplacen fins Andorra per demostrar al jurat, grans noms del saxo a qui tenen gran admiració, que mereixen una plaça a la següent ronda.

Hem vist des de primera fila l’esforç creatiu i logístic per poder fer un dels principals festivals del saxo del món i poder-ho retransmetre en directe amb milers de seguidors en viu, que poden copsar la qualitat i el talent dels músics des del sofà de casa seva a Madrid, Roma o Tòquio, amb més de 100.000 visualitzacions en l’edició d’enguany.

També hem experimentat com tenir el recolzament de patrocinadors i col·laboradors, tant públics com privats, que han permès que se celebri a Andorra el primer festival en viu del món del saxo després de l’inici de la pandèmia. Gràcies a la seva col·laboració, el festival  ha anat creixent any rere any i consolidar-se com un referent cultural i acadèmic.

Participar en un concurs com el Sax Fest no és només una oportunitat d’or pels saxofonistes pel fet de poder tocar davant dels seus referents i tenir espectadors a cada racó del món. També ho és per l’impacte mediàtic que té aquest certamen al nostre país i més enllà de les nostres fronteres. Us imagineu què suposa per un jove estudiant de saxo, que practica més de set hores cada dia, poder tenir visibilitat i ser reconegut per la seva passió?

Mikhail Kazakov, el guanyador de l’edició d’enguany, ens va comentar després de l’entrega de premis que portava dos anys preparant aquest concurs i que el fet d’haver-lo guanyat li donaria un gran impuls a la seva carrera. El jove saxofonista rus explicava que el més important per ell, en un moment d’eufòria i amb el trofeu encara a la mà, era donar les gràcies a l’organització per crear, desenvolupar i fer créixer aquest projecte durant tants anys. La música, i en general la cultura, necessita un fort impuls que recolzi els joves talents i permeti omplir de llum i color temps com l’actual.
Andorra s’ha convertit durant 10 dies en la capital mundial del saxo. Centenars de saxofonistes i els seus acompanyants han pogut conèixer el Principat i gaudir d’un entorn de qualitat en un moment en el qual el turisme està tan restringit. I, si una idea s’ha sentit en els passadissos i entre bastidors ha estat “espero poder tornar l’any que ve a Andorra i tornar a participar al concurs”. Això esperem nosaltres, també.